La incapacitació judicial de les persones és un tema d’actualitat del que, malauradament, en falta informació, tot i la importància que té, al ser una mesura de protecció a les persones.
Què és la incapacitació judicial?
La incapacitació judicial és un mecanisme previst legalment pels casos en els quals les malalties o deficiències persistents, físiques o psíquiques, impedeixen a una persona governar-se per sí mateixa, total o parcialment, en tots o alguns aspectes de la seva vida, tenint com a objectiu la protecció dels interessos i els drets de l’incapaç.
Què suposa incapacitar una persona?
Només un jutge pot declarar la incapacitació d’una persona en funció i en proporció a les seves capacitats indicant en la sentència l’extensió i els límits de la mesura a aplicar.
La incapacitació d’una persona pot ser total o parcial, quelcom que es valora en funció de cada cas específic i de les limitacions de cada persona. Es poden limitar completament alguns aspectes de la vida de l’incapaç com, per exemple, que no pugui disposar del seu patrimoni (vendre la casa) o bé, només limitar-ne parcialment les facultats, és a dir, que necessiti d’una tercera persona, qui l’assistirà en els actes econòmics complementant la seva capacitat per a que siguin vàlids.
El mateix podem dir sobre els aspectes mèdics i personals que l’afectin.
Qui pot ser declarat incapaç?
Qualsevol persona pot ser declarada incapaç quan pateixi una deficiència, tingui l’edat que tingui. En el cas dels menors d’edat se’ls podrà declarar incapaços quan pateixin algun tipus de deficiència que faci preveure raonadament que en adquirir la majoria d’edat no podran autogovernar-se. En aquest cas, és recomanable prorrogar la potestat parental. En canvi, en els majors d’edat es nomena un tutor o un curador en funció de si la incapacitat és total o parcial.
Les causes d’incapacitació reconegudes legalment són les següents:
- Per malalties o deficiències físiques que impedeixen que una persona pugui governar-se per sí mateixa.
- Per malalties o deficiències psíquiques que impedeixen que una persona pugui governar-se per sí mateixa.
- L’alcoholisme o la drogoaddicció, quan causa limitacions a la persona.
Hi ha diferents conductes que ho poden determinar. Com a exemple exposem els següents:
- Gestió inadequada del patrimoni o risc de malbaratar els recursos econòmics a causa de la discapacitat/malaltia.
- Persona en situació de vulnerabilitat que requereix suport per a les activitats de la vida diària bàsiques i instrumentals.
- Persona gran amb deteriorament o dèficit cognitiu que requereixi suport.
- Malalt/a crònic/a institucionalitzat/da sense possibilitats d’inserció comunitària.
Qui pot sol·licitar la incapacitació?
Poden iniciar el procés d’incapacitació:
- El cònjuge o la parella de fet, els descendents, els ascendents i els germans de la persona.
- Totes aquelles persones que pel seu càrrec coneguin de la concurrència en una persona de causes que poden donar-ne lloc a la incapacitació han de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal perquè iniciï el procediment.
- Qualsevol ciutadà que tingui coneixement dels mateixos fets podrà informar-ne també al Ministeri Fiscal.
Finalment, les nostres recomanacions per evitar procediments judicials són:
A nivell personal, realitzar el Document de Voluntats Anticipades (DVA). Aquest, és un document que es pot firmar davant de notari o bé, davant de tres testimonis. En aquest document la persona, major d’edat i amb capacitat suficient, expressa les instruccions a tenir en compte (en relació a les cures i tractaments) quan es trobi en una situació en la que les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat. El document també serveix per a designar a un representant que actuï com a interlocutor vàlid amb el metge o equip sanitari, és a dir, per a que defensi la voluntat expressada en aquest document. En qualsevol cas, per tal que aquest document tingui validesa s’ha de presentar al Centre de Salud o al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salud per assegurar-se que consta en la història clínica del pacient. Així mateix, és interessant conèixer i, en el seu cas, realitzar un poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat. Aquest poder consisteix en nomenar mitjançant escriptura pública a un apoderat, el qual exercirà les mesures de control sobre la seva persona, que li hagi atorgat el poderdant. En qualsevol cas, només entrarà en vigor quan hi hagi la pèrdua sobrevinguda de la capacitat del poderdant.
